Pep Camps i la roda de Santa Caterina

Molts artistes han traslladat el seu dol i l’han convertit en creació artística. Així, de cop, em venen al cap Garcilaso, García Lorca, Miguel Hernández o Frida Kahlo,  mitigant el seu dolor a les seves pintures. Si ‘hi posés la llista seria interminable però el que vull és parlar de com Pep Camps s’incorpora a aquesta llarga tradició amb l’exposició Hagiografies & MM al Convent de Sant Agustí.

Dues són les claus per llegir l’obra: el dolor per la malaltia i la pèrdua de la Maite i la llegenda de Santa Caterina, vinculada a una roda en què va ser torturada per no acceptar un casament desaventatjós intel.lectualment per ella. La roda és el símbol de la violència i el dolor a l´hora que de la fermesa i la tenacitat de superació de les adversitats.

I és a partir de la roda que l’artista composa la seva obra. Totes i cadascuna de les peces quatre peces de la sèrie hagiografies la tenen com a referent; les dues de MM es vinculen a la malaltia que causa el trencament i dolor físic i, finalment arranca la vida de la persona estimada. La roda no només és motiu sinó també peça clau en el desenvolupament artístic que va des de l’escultura (una roda de fusta trencada, envoltada de cinc ganivets, un dels quals s’ha després juntament amb un bocí i al peu de la qual s’hi contempla un toll de pintura blau de prússia, color sempre present a la trajectòria de Pep Camps) a la pintura escrita on les traces i les formes les van constituint els noms de les malalties que figuren a la llista de malalties rares publicada per Orphanet, entre les quals hi consta la del carcicoma carcicoma peritonial, nom de l’enfermetat que va fer patir i fragmentar el cos de la Maite.

Com la fragmentació del cos és el resultat de la malaltia, aquest és el punt de partida de les obres que pengen de les parets gòtiques d’una sala del convent. L’esculptura és la mida de la resta de les peces: l’amplada i el gruix dels radis, el perímetre de la circumferència es repeteixen de manera irregular i creativa a la resta de les obres com canviants però continus són els colors dels collages sobre la tela i de les paraules d’ella, s’estableixen com un traç més dins les obres. Paraules que escriví els tres últims mesos, paraules doloroses que es situen al l’exterior de la roda; paraules dolces que conformen l’interior de la roda.

Llegenda (la de santa Caterina, la “dona sàvia”) i realitat es barregen en una heterodòxia artística on els colors ocres es barregen amb els bocins acolorits i les traces de llapis es creuen amb els blaus (els de la mediterrània, tant presents a l’obra de Pep Camps i que simultàniament ens aboquen al mar i a la sang) degotegen paper avall. I molt present a totes les peces la fragmentació, la trencadissa que no és altra que la distorsió del cos i de l’esperit de l’artista.


Pep Camps i Codina
Hagiografies & MM. Aproximació a la roda de santa Caterina

Convent de Sant Agustí
Comerç 35. Barcelona

Del 15 al 28 de setembre

De dilluns a divendres de 9 a 22Dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 21



					
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s